
Venc un somni. Té puntes perfumades
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.
i l’aire de les coses impossibles.
És lleuger i trencadís perquè l’enyorin
i deixa pols d’estel a les parpelles.
Quant en vull? Un sospir, una paraula,
un batec de debò que em faci caure
retalls d’eternitat a dins dels braços.
Vull que sigui de l’ànima més dolça.
Però no pot ser teu, i l’has fet viure.
Oferir-te aquest fruit del teu viatge
fóra tornar la flaire a les violes,
tot l’or a un bosc de tarda de novembre
i al meu adéu les llàgrimes que vesso.
Han estat l’únic preu, i ara són teves.
Avui respiro encara amb un somriure,
hoste d’aquell record. Saps una cosa?
Mai no m’has vist els ulls tan plens d’estrelles.

≡ Categoría: Siento y escribo | ≅ Deja tu comentario
¿Quieres que te avisemos cuando se publique un nuevo post?
¿Quieres estar en contacto a través de un lector de RSS?
RSS de los posts |
RSS de los comentarios
¿Quieres consultar algo? Búscalo desde aquí mismo:

Un regalo de una mujer especial: Cèlia, del blog "Transparència", en un dia especial: la Diada de Catalunya de 2008.
Regalo de Navidad 2008:
Maravillosas imagen y palabras de Carme Rosanas, del blog "Col·lecció de moments".
Premio Symbelmine:
Un regalo mágico de Cèlia, del blog "Transparència".









